En una gran final que qualsevol va poder guanyar
Per fi va arribar l’esperada final davant els xics del Xàvia, final que havíem preparat molt bé durant la setmana.
En un matí esplèndid i amb un magnífic ambient en les graderies amb pares i aficionats de tots dos equips, els xavals van realitzar el calfament i la xarrada tècnica amb tranquil·litat. Estaven mentalitzats.
El partit va començar molt bé per a l’Inter, tancant als xics del Xàvia en la seua zona de 22 i, estant a punt de marcar però, en una recuperació rival, ens van marcar un assaig, que transformat, suposava el 7 a 0.
El partit va continuar amb la mateixa tònica però, en dos jugades similars a la primera, els xics del Xàvia ens van donar dos urpades més i van posar el marcador 19 a 0. Tan sols era l’equador del primer temps i els de Bertomeu estaven anímicament tocats, el normal en una final i amb semblant desavantatge en el marcador.
El míster va moure la banqueta buscant un canvi de dinàmica en el partit i, els canvis van fer efecte. A poc a poc es va recuperar el control i amb molt d’esforç els xics es van ficar de nou en el partit, aconseguint dos assajos, obra de Miquel Cerveró i Nacho Castells abans del descans (19-10), que va arribar quan teníem al Xàvia contra les cordes.
El segon temps va arrancar amb la mateixa determinació dels xics i xiques interistes, disposats a revertir el marcador i, el van aconseguir. Primer José Soler als 2′ de la represa i després Nacho Castells als 6′, aconseguien els dos assajos que van culminar la remuntada 19 a 20.
Ho havien aconseguit. Quan tot semblava indicar que amb el 0 a 19 del principi els xics de Bertomeu anaven a baixar els braços, estos es van reposar i van posar les coses en el seu lloc.
Des d’ací, el partit va continuar igualat, amb lleuger domini per part nostra, fins que als 18′, va arribar la desafortunada lesió de Victor Giménez que va tindre el partit detingut més de 20′.
Després de la represa, continuem dominant, encara que amb menys intensitat. Encara així, desaprofitarem una oportunitat que va poder decidir el partit, en patir una pèrdua de pilota quan ens disposàvem a marcar, ja que en la següent jugada i en una llarga carrera de Gio Vanni, el Xàvia recuperava l’avantatge en el marcador 26-20.
Quedaven 5′ per al final i per com s’havia vingut desenvolupant el partit, l’equip encara confiava en les seues possibilitats, de manera que encara va tindre un parell d’ocasions per a marcar i, en l’última d’elles, ens van recuperar una pilota prop de la seua línia d’assaig que, una altra vegada Gio Vanni va córrer tot el camp per a acabar amb les nostres opcions. 31-20.
Conclusió, cal arribar a la final per a guanyar-la o perdre-la i només arriben dos. Es va perdre com es podia haver guanyat, per tant, cal estar contents i satisfets amb el treball realitzat i eixir del camp amb el cap ben alt per la imatge que va donar l’equip.
El bon sabor de boca que ens va deixar la final, es converteix en agredolça per la lesió de Víctor, al qual des d’ací, desitgem una ràpida recuperació.
Entrevista a Nacho Bertomeu en Alzira Ràdio
https://www.ivoox.com/area-esportiva-rugbi-i-basquet-4-de-audios-mp3_rf_86691813_1.html
CR Inter, 20: 1 Eric Buceta, 2 Beltrán Tudela, 3 Andreu Solá, 4 Ayelen Distante, 5 Ximo Ull, 6 Álex Martínez, 7 Mía López, 8 Andreu Andrés, 9 Carlos Bertomeu, 10 Marc Artiles, 11 Pau Catalá, 12 Miquel Cerveró, 13 Vicent Aguilar, 14 Nacho Castells y 15 Guille Pinyana. Suplents: 70 Hector Altur, 37 Yeray Carpena, 18 Víctor Giménez, 19 Andreu Escolá, 43 Adrián Ferrando, 38 José Soler, 65 Andres Del Olmo y 31 Josep
