Molt més que un 17-5, és una derrota amb sabor de futur
Partit de semifinals davant el líder de la classificació, el Coyotes/Castelló, en el seu camp i baix una pluja torrencial. Eixe era el complicat escenari al qual havia d’enfrontar-se el nostre equip, que a més arribava al partit amb nombroses baixes. Tot semblava estar en contra de l’Inter Alpesa/Horta, però ja des del calfament es percebia que l’equip estava disposat a lluitar fins al final per una plaça en la final.
Des del servici inicial, l’equip va mostrar una gran concentració defensiva, pujant amb intensitat i placant amb contundència, sempre amb el grup molt compromés i centrat en el treball col·lectiu.
Des de la banda es veia a un equip molt sòlid, un lateral ben assentat tant en atac com en defensa, una «melé» estable i uns davanters i «tres quarts» que atacaven sense complexos. La tàctica passava per un joc al peu llarg i potent, i excepte un parell de patades massa centrades, la resta va aconseguir posar en serioses dificultats al rival.
És cert que, en alguns moments, els atacs de la línia de «tres quarts» rival van generar dubtes defensius, especialment quan dos dels nostres jugadors acudien sobre el mateix atacant. Precisament d’una d’eixes indecisions va arribar l’únic assaig de Coyotes/Castelló en la primera mitat.
D’altra banda, el joc va transcórrer la major part del temps en camp rival, i només la precipitació i les ganes d’anotar massa ràpid van impedir que el marcador s’estrenara al nostre favor.
En el descans, el míster va demanar calma als xavals, cap fred, control i paciència. I així va eixir l’equip en la segon part, amb unes ganes enormes de deixar-lo tot sobre la gespa. Malgrat les dos lesions que van obligar a fer canvis i a reorganitzar l’equip, la pressió i la incertesa en el marcador es van mantindre fins al xiulet final.
El capità Carlos Bertomeu, va anotar l’únic assaig per a l’Inter als 10′ del segon temps.
El 17-5 final davant el líder potser no fa justícia a l’enorme esforç dels nostres jugadors ni al que es va vore sobre el camp. Així i tot, el Coyotes/Castelló va demostrar ser un just finalista, després d’haver sigut el conjunt més sòlid durant tota la temporada.
El nostre equip s’acomiada deixant un gran sabor de boca en estos dos últims partits. Ara toca felicitar estos xavals que, sens dubte, ens regalaran grans vesprades en l’equip sènior.
A més, mereix una menció especial l’aportació dels tres jugadors M16 que ens han ajudat en les últimes jornades: Xavi Rubio, Mario Bertomeu i Mohamend Belhadri, qui eixint des de la banqueta, ha aportat molt a l’equip, jugant amb una soltura i personalitat admirables.
CR Inter Alpesa, 5: 1 Javier Márquez, 2 José Ballester, 3 Eric Buceta, 4 Andreu Donato, 5 Mario Bertomeu, 6 Anderson Albiach, 7 Xavi Rubio, 8 Álex Martínez, 9 Pau Martínez, 10 Andreu Escolá, 11 Hugo Aragó, 12 Mateo Floquet, 13 Carlos Bertomeu (cap.), 14 Álvaro Segura y 15 Nacho Castells. Suplents: 16 Sento Alacreu y 18 Mohamed Belhadri.
